“La devoció del Roser a la diòcesi de Girona del segle XVI al XIX: Confraries i imatges”
Sota aquest títol s’emmarca un treball de caràcter multidisciplinari, entre la història de l’art i l’antropologia social i cultural, on es treballa la devoció del Roser des d’una perspectiva global. La devoció del Roser fou un dels cultes més estesos a la Catalunya d’època moderna, gràcies a diferents aspectes que ho van fer possible, com són ara l’interès de l’església de la contrareforma i dels ordes dominics, el paper dels rectors i les parròquies, i alhora, la voluntat dels feligresos per apropiar-se d’un culte que esdevindrà local.
Aquesta devoció es materialitza a través de les confraries del Roser, que van donar-li forma i en certa manera la institucionalitzen. Alhora, són aquestes confraries les que encarreguen tot tipus d’imatges, objectes i elements litúrgics que són indispensables per aquest culte; les imatges prenen sentit en el ritual on s’activen i en l’espai on s’ubiquen, i per això, cal entendre devoció i imatge de manera conjunta.
Aquesta tesi proposa una nova aproximació a l’estudi de la imatgeria d’època moderna, més enllà de l’estudi de l’obra d’art, que es podria ubicar en el camp de l’antropologia de la imatge.
Comentaris recents